martes, 8 de diciembre de 2009
Els guies de Montblanc; sense subvenció
Els guies de Montblanc s'han quedat sense subvenció municipal. En els pressupostos de l'Ajuntament no es contempla cap aportació per a l'associació de guies turístics de la vila, PROTUR, que havia sol·licitat ajuda per comprar material tècnic per a millorar les visites guiades (principalment micròfons). Els comptes municipals preveuen subvencions per a quasi totes les entitats i associacions de la ciutat, amb imports que oscil·len entre els 36 mil i els 750 euros.
La qüestió s'agreuja perquè els guies porten 6 mesos sense cobrar; mesos en els quals no han interromput el servei. Membres de l'asociació es mostren molt decebuts i asseguren que el consistori no aposta per ells ni els reconeix la seva feina. Aquest darrer mes de novembre, 591 visitants han participat en les visites guiades de l'Oficina municipal de turisme de Montblanc.
lunes, 30 de noviembre de 2009
El turisme rural creix un 4,5% a Catalunya
El turisme rural resisteix amb força. El 3r trimestre de 2009, el nombre de pernoctacions a cases rurals de Catalunya ha augmentat un 4,5% respecte l'any anterior. Això és gràcies al turisme català, que amb un increment del 6,8% ha compensat la caiguda de visitants estrangers (-1,2%).
Si el litoral de la Costa Daurada està densament poblat d'hotels i campings, els allotjaments rurals són el punt fort de l'interior. Segons les últimes dades de l'Idescat (2006), la Terra Alta, la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre sumen més d'un miler de places d'aquest tipus d'establiments. Això equival a la meitat de la capacitat dels hotels d'aquestes comarques. En canvi, si fem la mateixa comparativa al Baix Camp, observem que l'oferta d'allotjament rurals és 34 vegades inferior que la hotelera (240 davant 8.167).
Aquests mesos tothom vol estalviar però ningú vol quedar-se sense vacances. Buscar un destí proper és una bona opció, també de cara a Nadal. Existeixen diverses webs que recopilen l'oferta de cases rurals a Catalunya i Tarragona. Us animo a fer-hi una ullada. A la imatge es mostra Mas Virgili, a El Milà (Alt Camp).
lunes, 23 de noviembre de 2009
Els guiris volen oli!
Aquesta setmana m'ha arribat una proposta en la que mai hauria pensat. La URV ofereix als seus estudiants apuntar-se a una sortida d'oleoturisme a la Terra Alta. A més de ser difícil de llegir, el terme em resultava desconegut. Es pot convertir l'oli en una forma de fer turisme?
Els egipcis ja utilitzaven olis en els seus rituals i, per als grecs, l'olivera era un arbre sagrat. Fa 8 mil anys, les oliveres creixien pacients a les costes del Mediterrani i des de llavors els usos d'aquest líquid daurat han estat infinits: fabricació de sabons, perfums, pomades, massatges, cremes,... per a mi, la forma més emocionant que pot prendre una gota d'oli és sobre una llesca de pa torrat amb tomaca i pernil. Però repetexio la pregunta, d'aquí n'extraiem una forma de fer turisme?
Oleoturisme sí
La resposta és sí. Sense anims de banalitzar el tema, l'oleoturisme podria prendre un camí molt proper al enoturisme. Alguns professionals han descobert que la CULTURA de l'oli és un univers potencialment atractiu per certs tipus de visitants i no volen deixar-los escapar. Els turistes passegen pels camps d'oliveres, aprenen història, veuen com es cullen les olives, com es premsen, etc,.. i finalment degusten la gastronomia de la zona -que, al capdavall, també inclou la torrada de pa que jo mencionava abans.
Els que se sentim temptats per la proposta tenen diverses opcions. Catsud ofereix visites guiades per diferents denominacions d'origen, tant a peu com en cotxe, així com tasts gastronòmics. D'altra banda, les Borges Blanques acullen el parc temàtic de l'oli. Una proposta amb un estil completament diferent i que es complementa amb la carta del restaurant Mas Salat, just al costat del parc.
Els egipcis ja utilitzaven olis en els seus rituals i, per als grecs, l'olivera era un arbre sagrat. Fa 8 mil anys, les oliveres creixien pacients a les costes del Mediterrani i des de llavors els usos d'aquest líquid daurat han estat infinits: fabricació de sabons, perfums, pomades, massatges, cremes,... per a mi, la forma més emocionant que pot prendre una gota d'oli és sobre una llesca de pa torrat amb tomaca i pernil. Però repetexio la pregunta, d'aquí n'extraiem una forma de fer turisme?
Oleoturisme sí
La resposta és sí. Sense anims de banalitzar el tema, l'oleoturisme podria prendre un camí molt proper al enoturisme. Alguns professionals han descobert que la CULTURA de l'oli és un univers potencialment atractiu per certs tipus de visitants i no volen deixar-los escapar. Els turistes passegen pels camps d'oliveres, aprenen història, veuen com es cullen les olives, com es premsen, etc,.. i finalment degusten la gastronomia de la zona -que, al capdavall, també inclou la torrada de pa que jo mencionava abans.
Els que se sentim temptats per la proposta tenen diverses opcions. Catsud ofereix visites guiades per diferents denominacions d'origen, tant a peu com en cotxe, així com tasts gastronòmics. D'altra banda, les Borges Blanques acullen el parc temàtic de l'oli. Una proposta amb un estil completament diferent i que es complementa amb la carta del restaurant Mas Salat, just al costat del parc.
lunes, 16 de noviembre de 2009
M'ho quedo jo, gràcies
Com Villarriba i Villabajo, sempre hi ha pobles amb certa "rivalitat veïnal". Són una excusa perfecta per a cantants i actors que, quan actuen en un dels dos municipis, es burlen de l'altre. I quan van a l'altre, ho fan al revés, és clar... No sabem si és per aquest motiu, però després que Montblanc hagi renunciat al Centre d'Acollida Turística -CAT- que li havia assignat la Generalitat, l'Espluga de Francolí s'ha afanyat en reclamar-lo.
Els motius de la renúncia de vila ducal són purament econòmics. Joan Mogas, regidor d'hisenda, assegura que cal retallar despeses. El CAT, amb un cost aproximat d'un milió d'euros, seria ara per ara "inviable". I més encara si es té en compte el cost del manteniment.
Així doncs, Esquerra Republicana de l'Espluga ha proposat salvar el centre i endur-se'l a casa seva, per a que aquest no marxi de la Conca. Però a l'Espluga el partit es troba a l'oposició. L'alcalde, el convergent David Rovira, ja ha explicat que no és un projecte realista. Segons Rovira fan falta dues coses; els diners i els terrenys. I de moment, no n'hi ha cap de les dues.
Què són els CAT?
Els Centres d'Acollida Turística són una xarxa d'11 espais que s'emplacaran en llocs d'alt interès històric, cultural i paisatgístic i que es financien, a parts iguals, entre l'estat, la generalitat i els ajuntaments. L'hipotètic CAT de la Conca se centaria en la història de la corona d'Aragó i potenciaria elements com la ciutat medieval montblanquina o els monestirs de la ruta del Císter.
Personalment em pregunto realment què són aquests espais tan cars i quin dinamisme turístic poden aportar. No són un altre excusa per fer i fer coses que després no visitarà ningú? No seria més útil, a Montblanc mateix, habilitar una torre per a que la puguéssin visitar els turistes? Personalment, no necessito que les administracions em demostrin que treballen molt. Simplement necessito que ho facin de veritat i ho demostrin menys.
Els motius de la renúncia de vila ducal són purament econòmics. Joan Mogas, regidor d'hisenda, assegura que cal retallar despeses. El CAT, amb un cost aproximat d'un milió d'euros, seria ara per ara "inviable". I més encara si es té en compte el cost del manteniment.
Així doncs, Esquerra Republicana de l'Espluga ha proposat salvar el centre i endur-se'l a casa seva, per a que aquest no marxi de la Conca. Però a l'Espluga el partit es troba a l'oposició. L'alcalde, el convergent David Rovira, ja ha explicat que no és un projecte realista. Segons Rovira fan falta dues coses; els diners i els terrenys. I de moment, no n'hi ha cap de les dues.
Què són els CAT?
Els Centres d'Acollida Turística són una xarxa d'11 espais que s'emplacaran en llocs d'alt interès històric, cultural i paisatgístic i que es financien, a parts iguals, entre l'estat, la generalitat i els ajuntaments. L'hipotètic CAT de la Conca se centaria en la història de la corona d'Aragó i potenciaria elements com la ciutat medieval montblanquina o els monestirs de la ruta del Císter.
Personalment em pregunto realment què són aquests espais tan cars i quin dinamisme turístic poden aportar. No són un altre excusa per fer i fer coses que després no visitarà ningú? No seria més útil, a Montblanc mateix, habilitar una torre per a que la puguéssin visitar els turistes? Personalment, no necessito que les administracions em demostrin que treballen molt. Simplement necessito que ho facin de veritat i ho demostrin menys.
lunes, 9 de noviembre de 2009
Fartdebraves!
No sabem si ha estat la curiositat o la gana, però 180 participants s'han inscrit en la primera edició del concurs Fartdebraves. Com el nom explica, es tractava de recórrer els bars de Montblanc afartant-se de patates, cadascuna amb la seva salsa particular, i decidir quina havia satisfet millor el nostre paladar. Finalment tenim guanyador... els gourmets han donat la victòria al bar "El Cortijo".
Aquest simpàtic concurs va ser el tret de sortida a la Fira de sant Martí: un esdeveniment que tanca el calendari turístic de tardor montblanquí (juntament amb Terrània i Clickània). Està dedicat als productes agroalimentaris de qualitat i enguany ha reunit 5 mil persones. Segons l'oficina de turisme de Montblanc, "s'ha notat un clar increment en el nombre de degustacions: més de 4 mil tastets gastronòmics i uns 2.500 de vi i cava".
El vent no va impedir que els visitants gaudissin de demostracions de cuina en directe, maridatge de vins i presentació de productes. Les associacions, cellers, bars i restaurants locals han estat imprescindibles per dur a terme aquesta fira. Un cop més, s'ha demostrat que si existeix un poble dinàmic; és Montblanc.
Aquest simpàtic concurs va ser el tret de sortida a la Fira de sant Martí: un esdeveniment que tanca el calendari turístic de tardor montblanquí (juntament amb Terrània i Clickània). Està dedicat als productes agroalimentaris de qualitat i enguany ha reunit 5 mil persones. Segons l'oficina de turisme de Montblanc, "s'ha notat un clar increment en el nombre de degustacions: més de 4 mil tastets gastronòmics i uns 2.500 de vi i cava".
El vent no va impedir que els visitants gaudissin de demostracions de cuina en directe, maridatge de vins i presentació de productes. Les associacions, cellers, bars i restaurants locals han estat imprescindibles per dur a terme aquesta fira. Un cop més, s'ha demostrat que si existeix un poble dinàmic; és Montblanc.
lunes, 2 de noviembre de 2009
El Priorat en forma
Imaginem que ens posen al capdavant d'un Patronat de turisme, Consell Comarcal, Diputació,... i ens demanen que definim una campanya per promocionar la comarca. En el primer que pensem és en la televisió, els grans diaris,... però hi ha més opcions! Què us semblaria, per exemple, anunciar-se en una revista de gimnasos?
Encara que soni estrany, això mateix ha fet el Priorat amb l'últim número de la revista DIR Emotions. I és una decisió, em sembla, molt encertada. Amb un reportatge de 3 pàgines ple de fotografies la comarca s'ha assegurat que més de 300 mil lectors sans, actius i urbans, es fixaran en ella.
Coronel Tapioca explora l'Ebre
En una altra línia, la Diputació de Tarragona ha seduït Coronel Tapiocca per a que utilitzi el paisatge de les terres de l'Ebre com a escenari pel seu proper catàleg. Es podran veurefmodels passejant pel parc Natural dels Ports, Tortosa, el Delta i Miravet. Amb aquesta acció s'aconseguiran mig milió d'impactes. A més, la campanya es reforçarà tant als punts de venda com a la pàgina web de la companyia.
El director general de Coronel Tapiocca, Enrique Hervas, ha confessat que la col·laboració "ens semblava molt bona idea, però quan vam arribar aquí, encara ens va semblar millor". És la primera vegada que la firma promociona una marca geogràfica en els seus catàlegs. Les terres ebrenques tenen una personalitat singular, i aquest és un dels atractius que més han atret a Coronel Tapiocca.
lunes, 26 de octubre de 2009
Triomfa l'estómac!
"Hi ha molta gent per ser diumenge al matí, oi?". Entre el soroll dels compressors, la música comercial, les sirenes de les atraccions, els crits del venedor de la tómbola i el murmuri generalitzat, dues noies comentàven la gran afluència de visitants. Segons els organitzadors, 50 mil persones s'han acostat a la 178a Fira de Móra la Nova.
Les ofertes dirigides a l'estómac han estat les triomfadores de la fira. Sembla que la crisi no fa passar la gana... Xurreries, bars, parades de kebabs, botigues de pa artesà, coques i altres llaminadures han estat molt més concorregudes que les exposicions de vehicles, les mostres d'eines agrícoles o la maquinària industrial.
Montse Ayet, responsable de l'organització de la cata vinícola, ens comentava diumenge que s'havien venut tres mil tiquets de vins i cinc mil de menjar. La mostra de vins té dues dècades d'història i, enguany, ha reunit 28 cellers.
Móra, centre de les terres de l'Ebre
Les fires poden ser un excelent reclam per visitar poblacions d'interior que, d'altra forma, sempre queden fora de les nostres rutes de viatge. "Vé gent de fora, sí, sobretot els que tenen parents aquí" comentava Alba Rubio, hostessa encarregada de l'atenció al visitant.
Rubio també ens va indicar que la principal novetat era la passarela sobre el barranc de Nolla, que facilita la comunicació entre els espais de la fira. Ara bé, els expositors, si fa no fa, eren els mateixos (uns 170). La caiguda del consum no ha pogut amb la fira. Aquest cap de setmana, Móra la Nova ha estat el centre de les terres de l'Ebre.
Vegeu fotos de la fira a la barra lateral.
Balanç de la fira (El Punt 26/10/09)
Imatges de la nova passarel·la
Les ofertes dirigides a l'estómac han estat les triomfadores de la fira. Sembla que la crisi no fa passar la gana... Xurreries, bars, parades de kebabs, botigues de pa artesà, coques i altres llaminadures han estat molt més concorregudes que les exposicions de vehicles, les mostres d'eines agrícoles o la maquinària industrial.
Montse Ayet, responsable de l'organització de la cata vinícola, ens comentava diumenge que s'havien venut tres mil tiquets de vins i cinc mil de menjar. La mostra de vins té dues dècades d'història i, enguany, ha reunit 28 cellers.
Móra, centre de les terres de l'Ebre
Les fires poden ser un excelent reclam per visitar poblacions d'interior que, d'altra forma, sempre queden fora de les nostres rutes de viatge. "Vé gent de fora, sí, sobretot els que tenen parents aquí" comentava Alba Rubio, hostessa encarregada de l'atenció al visitant.
Rubio també ens va indicar que la principal novetat era la passarela sobre el barranc de Nolla, que facilita la comunicació entre els espais de la fira. Ara bé, els expositors, si fa no fa, eren els mateixos (uns 170). La caiguda del consum no ha pogut amb la fira. Aquest cap de setmana, Móra la Nova ha estat el centre de les terres de l'Ebre.
Vegeu fotos de la fira a la barra lateral.
Balanç de la fira (El Punt 26/10/09)
Imatges de la nova passarel·la
Suscribirse a:
Entradas (Atom)