Els guiris volen oli!

Aquesta setmana m'ha arribat una proposta en la que mai hauria pensat. La URV ofereix als seus estudiants apuntar-se a una sortida d'oleoturisme a la Terra Alta. A més de ser difícil de llegir, el terme em resultava desconegut. Es pot convertir l'oli en una forma de fer turisme?

Els egipcis ja utilitzaven olis en els seus rituals i, per als grecs, l'olivera era un arbre sagrat. Fa 8 mil anys, les oliveres creixien pacients a les costes del Mediterrani i des de llavors els usos d'aquest líquid daurat han estat infinits: fabricació de sabons, perfums, pomades, massatges, cremes,... per a mi, la forma més emocionant que pot prendre una gota d'oli és sobre una llesca de pa torrat amb tomaca i pernil. Però repetexio la pregunta, d'aquí n'extraiem una forma de fer turisme?

Oleoturisme sí

La resposta és sí. Sense anims de banalitzar el tema, l'oleoturisme podria prendre un camí molt proper al enoturisme. Alguns professionals han descobert que la CULTURA de l'oli és un univers potencialment atractiu per certs tipus de visitants i no volen deixar-los escapar. Els turistes passegen pels camps d'oliveres, aprenen història, veuen com es cullen les olives, com es premsen, etc,.. i finalment degusten la gastronomia de la zona -que, al capdavall, també inclou la torrada de pa que jo mencionava abans.

Els que se sentim temptats per la proposta tenen diverses opcions. Catsud ofereix visites guiades per diferents denominacions d'origen, tant a peu com en cotxe, així com tasts gastronòmics. D'altra banda, les Borges Blanques acullen el parc temàtic de l'oli. Una proposta amb un estil completament diferent i que es complementa amb la carta del restaurant Mas Salat, just al costat del parc.